Opinió

Deulofeu i el Barça, la història d'un amor impossible

Deulofeu i el Barça, la història d'un amor impossible
Deulofeu i el Barça, la història d'un amor impossible
Es van enamorar el primer dia. En l'adolescència pensaven que serien un amor per a tota la vida. Quan van madurar, van veure que les coses era més...
Deulofeu

Es van enamorar el primer dia. En l'adolescència pensaven que serien un amor per a tota la vida. Quan van madurar, van veure que les coses era més complicades del que semblaven. Ho van deixar. Hi van tornar. Ho va tornar a deixar. I ho van tornar a intentar. Fins avui. S'acaba la relació Barça - Deulofeu. La història d'un amor impossible.

Gerard Deulofeu va aterrar a La Masia el 2003 amb només 9 anyets després d'enamorar els vistaires blaugrana per les seves exhibicions amb el Penya Esportiva Bons Aires, un club vinculat amb el Girona. Tenia una espectacular capacitat tècnica i era més ràpid que ningú. Malgrat no disposar d'un gran físic, es rifava de rivals molt més grans que ell. Era d'aquells jugadors diferents.

Les empreses i representants s'hi van llançar a sobre veient aquell projecte de diamant per pulir. Amb 12 anys va signar per Nike i amb 14 ja li pagaven 150.000 euros per temporada. Ginés Carvajal, representant de Raúl i Valdés, el va incorporar a la seva agència i Deulofeu despuntava en els tornejos de categories inferiors. Tothom parlava d'ell.

Els partits de les categories inferiors s'omplien per veure aquell jove de Riudarenes. La premsa ja li va situar aviat l'etiqueta del nou Leo Messi de La Masia. Soroll, massa soroll. Un soroll que no es va saber gestionar del tot correctament. Alguns entrenadors ja apuntaven que Deulofeu era molt bo però que havia de polir certs aspectes per ser un jugador complet. Però el soroll ho tapava tot.

Amb 17 anys ja va debutar al primer equip sota les ordres de Pep Guardiola. Tito també el va utilitzar en alguna ocasió però el salt definitiu de Deulofeu no arribava. Després de 2 temporades correctes al Barça B, va marxar cedit a l'Everton on semblava que podria explotar el seu joc a la Premier. No va ser una mala experiència i va tornar al primer equip Barça per quedar-s'hi.

Però durant la pretemporada del 2015, Luis Enrique li va posar la creu per la seva manca de treball defensiu i va decidir apostar per un jove amb més gana com Munir. El cop de porta va ressonar amb força i la cessió al Sevilla va ser frustrant. L'estiu següent va ser traspassat a l'Everton però la confiança de Deulofeu havia minvat i semblava que el sol ja no tornava a sortir.

Una cessió al Milan va reanimar les constants vitals de l'extreml. En només mitja temporada va convèncer l'exigent afició rossoneri i, fins i tot, va ser convocat amb la selecció espanyola. Tornava a sortir el sol i el Barça va decidir pagar els 12 milions d'euros per recuperar-lo. Seria l'última oportunitat.

La marxa de Neymar i la lesió de Dembélé li van obrir les portes de la titularitat. Valverde li va donar confiança. Els companys l'animaven. Però Deulofeu no era Deulofeu. Qui sap si la pressió, les expectatives o aquella ombra de ser el futur Messi van bloquejar un jugador que mai ha pogut completar la història d'amor que tant bé pintava. Ara s'acaba la relació però la vida continua. I el sol surt cada dia. Que tinguis sort, Deulo.

COMENTARIS