Logotip

TOT SOBRE EL BARÇA

En profunditat

Dos prínceps i una corona

Ganso i Neymar abanderaven el 2010 el relleu a la selecció de Brasil, però el jugador sevillista s'ha quedat a mig camí

Dos prínceps i una corona
Dos prínceps i una corona

Ganso i Neymar abanderaven el 2010 el relleu a la selecció de Brasil, però el jugador sevillista s'ha quedat a mig camí

Quan la selecció holandesa va eliminar Brasil als quarts de final del Mundial de Sudàfrica de 2010, el país carioca va clamar contra els plantejaments rancis i defensius del seleccionador Dunga. El tècnic, que havia deixat fora de la llista Ronaldinho, Ronaldo o Pato, entre d’altres, va dimitir a l’instant, i la selecció brasilera va obligar-se a retrobar la seva històrica essència festiva i associativa per recuperar el regnat internacional. Calia fer net.

Per aconseguir-ho, el nou entrenador, Mano Menezes, va rejovenir la plantilla per iniciar el seu projecte. El dia de l’estrena, en un amistós contra els Estats Units, el seleccionador va reservar els dorsals 10 i 11 a dos jugadors que no havien participat al Mundial malgrat la intensa pressió popular: Ganso i Neymar. Ells serien els estendards del canvi. Ells serien el futur de Brasil. Feia un any que els dos futbolistes meravellaven el Vila Belmiro, l’estadi del Santos, i Menezes els confiava la clau de l’èxit de la canarinha. 

Però el migcampista va tastar la part més amarga del futbol i va trencar-se els lligaments creuats dues setmanes després. El binomi que més brillava a la lliga, la parella que ballava per sobre de la duresa dels defensors brasilers, es va partir per la meitat “És tan bo com Zidane”, assegurava Neymar, aleshores amb 18 anys, mentre esperava el retorn del seu company. 

La tornada de Ganso va ser capital perquè el Santos aconseguís el 2011 la seva tercera Copa Libertadores contra Peñarol, 50 anys després de l’última en temps de Pelé. Aquell seria el bitllet per enfrontar-se al Barça a la final del Mundial de Clubs, la dels set migcampistes i cap davanter a l’equip de Guardiola. Els blaugranes van passar per sobre dels brasilers i van guanyar  4 a 0. “Ens han ensenyat com es juga a futbol”, va admetre Neymar. Ganso tampoc es va quedar curt: “No aspiro a jugar al Barça, tan sols que un dia em deixin jugar amb ells”. 

Però el Barça no va escollir Ganso, sinó Neymar, a qui fitxaria l’estiu de 2013 enmig d’un gran enrenou mediàtic. El migcampista, el futbolista de les passades delicioses, havia fet un any abans les maletes cap a Sao Paulo. Però a diferència del seu ex company, la seva brillantor es va enfosquir. Ganso va perdre la llum

Fins i tot el seu valedor a la selecció, Menezes, va deixar de comptar amb ell: “Ha de prendre una decisió per tornar a estar tranquil i ser el jugador que era”. Des de febrer de 2012, Ganso no ha tornat a jugar amb la canarinha i el futur que tant augurava sembla haver quedat en un passat nostàlgic, talentós amb la pilota als peus, però incòmode a l’espai i d’àrea a àrea. La seva penombra recorda la carrera d’un jugador tan dotat i alhora tan incomprès com Riquelme

La cara feliç de la moneda és Neymar. El davanter s’ha convertit en un dels millors jugadors del món i forma part d’uns dels atacs més voraços de la història amb la samarreta blaugrana.  I aquest diumenge visita per primera vegada qui va ser el seu millor soci sobre la gespa del Vila Belmiro. Els dos prínceps de Brasil tornaran a trobar-se al Sánchez Pizjuán. Però ningú discutirà qui porta la corona

COMENTARIS
Destacat