Opinió

El viatge d'en Paco

El viatge d'en Paco
El viatge d'en Paco
Ai, Paco! On t’has posat! Et van trucar a l’estiu, i després d’uns dies de tirar-te els trastos, et van seduir l’últim dia del mercat...

Ai, Paco! On t’has posat! Et van trucar a l’estiu, i després d’uns dies de tirar-te els trastos, et van seduir l’últim dia del mercat per vestir-te de blaugrana. “El Barça és un tren que no pots deixar escapar”, vas admetre el dia de la presentació. Però el vagó sotragueja més del que pensàvem, em temo. 

Quan vas arribar et vam anomenar el quart davanter. Et vam retirar qualsevol possibilitat per acabar com a titular. “Donarà descans al trident”, deien. Tampoc Robert Fernández va ajudar-te massa en aquell primer dia: “Està preparat per ser suplent”.  No crec que cap futbolista arribi enlloc preparat per ser suplent. Fer-ho seria extralimitar-se, i pocs entrenadors com Luis Enrique detesten aquells que no es rebel·len contra el destí. Al teu voltant potser en veuràs algun, i ja veus en quina situació es troba. 

La veritat és que esperava una mica més de tu, no t’enganyo. Més gols, suposo. Els entesos sempre asseguren que als davanters se’ls qualifica pels gols que sumen. Si fossis un examen, entenc, estaries suspès. Però sempre queda la revàlida. El problema és que no sé fins a quin punt et deixaran presentar-t’hi. La gestió de l’equip no acaba de beneficiar-te.

Fa dos anys, el menut que tot ho soluciona no va presentar-se a un entrenament a portes obertes al Miniestadi. Era el 5 de gener de 2015. Resulta que el dia anterior no va ser titular contra la Reial Societat, i un parell de dies abans s’havia enfadat amb el teu entrenador perquè no havia xiulat una falta a l’entrenament. El club va dir que era una gastroenteritis, però ningú s’ho va creure i tot va saltar pels aires. Van acomiadar l’home alt que donava sempre la cara davant els mitjans, i un ex capità de cabellera llarga va preferir tocar el dos abans que seguir vinculat a la mateixa junta que et va fitxar. Però el tema era un altre. 

A partir d’aquell dia, el Luis Enrique va canviar algunes coses. Les rotacions que havia fet fins aleshores es van acabar, i l’equip va començar a funcionar de meravella, fins arribar a la final de la Champions a Berlin. Tothom se sabia l’equip titular de memòria, d’inici a fi, i el Barça va guanyar un altre triplet. Deus recordar-ho. 

La temporada següent va ser una mica diferent. El Barça no va poder inscriure els dos fitxatges d’aquell any, i Luis Enrique va haver d’aparcar les seves rotacions fins gener. El mateix equip que havia Copa, Lliga i Champions seguia jugant-ho tot, i fins i tot més, perquè un dels millors migcampistes de la història del club va anar-se’n a Qatar, i el que fins aleshores era el quart davanter va cansar-se de la manta de la banqueta i va fitxar pel Chelsea. El problema és que  tot d’una, sense que ningú ho esperés, l’equip va deixar de funcionar. Va ser a l’abril. L’Atlètic de Madrid va eliminar el Barça a la Champions, i el Madrid va estar a punt de remuntar una Lliga que tothom creia guanyada al mes de febrer. El pensament general va ser que els futbolistes havien arribat fosos al període decisiu de la temporada, però quan algú li preguntava a en Luis Enrique per la qüestió física, s’enfadava. 

Tu has arribat en un moment de canvis. Us van fitxar a 6 jugadors i el teu entrenador sempre diu que sou la millor plantilla que ha tingut mai. L’alineació canvia partit rere partit, sobretot al mig, on ja no se sap qui és el titular i qui és el suplent. Però tu no surts de la banqueta. El trident torna a jugar-ho tot, i a tu et deixen les molletes: l’Hèrcules i el Borussia Mönchengladbach. Jugues el 23% dels minuts, únicament per sobre d’Aleix Vidal i Mathieu. No és massa. Per què et van portar, doncs? El dubte és què passarà d’aquí a 3 ó 4 mesos, quan la remuntada a la Lliga estigui en un moment culminant (o no) i quan el Barça hagi de guanyar-se les garrofes pels camps d’Europa. Els Messi, Neymar i Suárez tornaran a arribar al moment clau del curs amb els cames ben carregades de minuts? Potser caldria repassar la història de l’any passat. I no ensopegar amb la mateixa pedra. Per això vas pujar al tren, oi, Paco?

COMENTARIS