Logotip

TOT SOBRE EL BARÇA

Opinió

Els problemes de gestionar a cop de resultats

Els problemes de gestionar a cop de resultats
Els problemes de gestionar a cop de resultats
Gestionar una entitat de la dimensió del Barça no és fàcil, i cadascú té la seva manera de fer-ho. Però actualment, sembla que s'ha instal·lat als...

Gestionar una entitat de la dimensió del Barça no és fàcil, i cadascú té la seva manera de fer-ho. Però actualment, sembla que s'ha instal·lat als despatxos del club un estil reactiu, que només respon als estímuls externs, en funció bàsicament dels resultats. I això és un problema. Perquè si no hi ha una acció preventiva que eviti les desfetes és impossible canviar les coses un cop han passat.

Sense anar més lluny, enguany el Barça només ha perdut 5 partits. Sí, només 5. Però els 5 han estat torpedinades a la línia de flotació de la gestió esportiva. Les dues derrotes a la Supercopa (contra el Madrid!) van fer pensar que, al mes d'agost, ja podíem llançar la temporada. La culpa, del mercat: Neymar havia fugit al PSG i havíem de gastar molts diners de cop. Comprar cromos. Fins i tot algun oportunista va intentar aprofitar-ho amb un intent de moció de censura, però l'estil pausat i conciliador de Valverde va aconseguir capgirar la dinàmica del grup. I mantenir-se lluny de la derrota.

Una derrota que va arribar al camp de l'Espanyol, a la copa. Aquesta va ser més innòcua. Es va solucionar al partit de tornada, però el gol de Melendo hauria d'haver encès un llum d'alerta que no va enlluernar ningú, de tan feble com era. I mesos després, la gran patacada. Caure a Roma quan teníem les semifinals de la Champions coll avall va ser demolidor. Un partit que emmascarava els molt bons resultats de la temporada i abocava l'adeu d'Iniesta a un final de cicle amb gust amarg. Què farem quan no hi sigui? Altre cop, mercat. I el nom d'Arthur, un substitut que no pot substituir Iniesta.

I arriba el partit al Ciutat de València, a punt de tancar la lliga invictes, i el Llevant (un equip que havia flirtejat amb el descens) ens marca 5 gols al contracop. 5 gols. A l'equip que havia recuperat la solidesa defensiva. Al porter que li havia fet ombra a Oblak de cara al Zamora. I la culpa, del mercat. No tenim centrals. Vermaelen, de vidre (fa 4 anys que ho sabem!) i Mina, tot el partit de corcoll (qui el va fitxar no sabia com jugava?). Solució? Avui ja parlem de Lenglet.

I així, doncs, què hi podem fer? Doncs establir un model. Apostar per un estil. I planificar. I no només els fitxatges, sinó també la incorporació dels joves del planter al primer equip. Oferir un pla general que tingui en compte les baixes previsibles (fa 3 temporades, Xavi; ara, Iniesta; d'aquí a uns anys, Messi; després, Busquets i Piqué…) i tenir pentinat el mercat per les imprevisibles. Oblidar els cromos i pensar en l'equip. Potser així ens oblidarem de gestionar només a cop de resultats.

COMENTARIS