Logotip

TOT SOBRE EL BARÇA

Opinió

Guardiola i la condició humana

Guardiola i la condició humana
Guardiola i la condició humana
Feia setmanes que se sentia el ressò de les seves veus; els udols dels que s’amaguen entre les ombres, covards, esperant el moment precís. I el senyal...

Feia setmanes que se sentia el ressò de les seves veus; els udols dels que s’amaguen entre les ombres, covards, esperant el moment precís. I el senyal va arribar des de Mònaco, impúdic paradís de milionaris, amb el xiulet final de l’àrbitre: el Manchester City estava eliminat de la Champions League. Guardiola estava eliminat de la Champions League. 

La derrota de l’equip anglès ha tornat a ser la victòria de l’enveja. El triomf del ressentiment. “Per fi es demostra que sense Messi, Guardiola no és ningú”. Els humans som així. Rancuniosos. Malvolents. Gelosos . Tant se val que el tècnic de Santpedor fos el capità d’un dels millors equips de la història. Tant se val que el Guardiola pintés el futbol de blaugrana. Res ens plau més que el fracàs aliè. I com més gran sigui la caiguda, millor. Que no quedi cap branca sencera. Escapcem l’arbre. Convertim-lo en llenya i cremem-lo fins que només en quedin cendres. 

A Napoleó li atribueixen una frase que podria haver-se escrit en els nostres temps. “L’enveja és una declaració d’inferioritat”. Vivim entre robots, ciborgs i androides, però ens sentim tan buits com fa dos segles. Avaluem l’èxit segons la repercussió aliena, i el nostre estat d’ànim és blanc o negre si el comparem amb el del costat. Cap equip al món ha crescut immers en un sentiment d’inferioritat tan gran com el del Barça respecte al Madrid. El barcelonisme va fer-se adult entre queixes i plors, moltes raonables, d’altres lascives, fins que Cruyff va riure’s de tothom i va construir un equip llegendari a cop de geni. “En el món dels cecs, el borni és el rei, però segueix sent borni”, acostumava a recordar. El Dream Team va permetre alçar la vista i observar el món amb orgull. Però fins i tot en la plenitud futbolística, els recels es filtraven entre els pensaments culés. “Cruyff és un home que en cinc anys de jugador del Barça va fer una molt bona lliga”, va assegurar convençut un alt directiu de la junta de Núñez mesos abans de la mort de l’holandès. 

El millor deixeble de Cruyff ha heretat les pitjors respostes de la condició humana.  Sí, la temporada del tècnic català no està resultant senzilla. Tampoc ho és guanyar un títol cada 20 partits. Però que la buidor de l’ànima no s’ompli de satisfacció per veure el fracàs d’aquell qui va donar-ho tot pel Barça. Denunciem el Pep sempre que s’equivoqui, però no ho trenquem tot ni convertim els guanyadors en la diana de les nostres frustracions. Quan acabi el foc de la seva pira, només aleshores, sense flama, tornarem a sentir el fred de la immundícia recorrent les nostres pells.

Destacat