Opinió

Intentar fer la bugada i perdre un llençol

Intentar fer la bugada i perdre un llençol
Intentar fer la bugada i perdre un llençol
Ahir es va confirmar una notícia que, de tant anunciada, no ens va agafar per sorpresa. Rafael Alcántara, Rafinha, marxa cedit per una temporada a l'...
OPI Albert

Ahir es va confirmar una notícia que, de tant anunciada, no ens va agafar per sorpresa. Rafael Alcántara, Rafinha, marxa cedit per una temporada a l'Inter de Milà, i serà definitivament jugador del club llombard, per 35 milions, si els nerazzurros es classifiquen per la Champions. L'Inter actualment és quart, en plaça de Lliga de Campions.

Jugador format a la Masia, comodí de Luis Enrique (sens dubte, l'entrenador que hi ha confiat més) en atac, Rafinha abandona el Barça als 24 anys, llastat per les lesions que li han retallat minuts. De fet, amb Valverde només n'ha jugat 15, en el partit de comiat (la derrota a Cornellà contra l'Espanyol). És a dir, que no ha pogut tenir l'oportunitat amb un entrenador que ha demostrat una raonble gestió de grup. Però, sigui com sigui, no puc evitar pensar que, encara que el brasiler hagués tingut una salut de ferro i no s'hagués lesionat mai, hauria acabat marxant. No perquè sigui un futbolista sense qualitat per jugar al primer equip del Barça, sinó perquè al Barça mana el full de càlcul.

I és que a l'adeu de Rafinha molt probablement se li sumarà el de Deulofeu (que tancarà la ¡tercera! etapa al Barça, sense haver tingut gairebé oportunitats) ben aviat. Mentrestant, morterades en fitxar André Gomes, Digne o Paulinho, com si la classe mitjana importada a preu d'or valgués més que els jugadors fets a casa. I això si hi arriben, perquè el Barça B és un coll d'ampolla provocat pels fitxatges de jugadors fungibles que no serveixen ni per evitar el descens. Sense anar més lluny, l'artífex de la victòria a Tenerife (el B és el primer equip que hi guanya) és Carles Pérez, format a la Damm, però que fa 5 anys que és a la casa. Tot i això, quin missatge envies als futbolistes de base?

Doncs que a cada bugada (o finestra de mercat) hi perdem un llençol (o venem un jugador de casa; o incorporem un futbolista de perfil baix, una tasca que haurien de fer els jugadors del planter; o les dues coses alhora, i diverses vegades). Ningú no es queixarà dels 160 milions de Coutinho si juga com un supercrac, però és molt difícil de justificar això de vendre Rafinha per 35 milions, ja que has de cobrir els 40 que t'has gastat en Paulinho. I això sí que el full de càlcul no ho podrà aguantar.

COMENTARIS