Notícies

Joaquim Maria Puyal no retransmetrà el Barça la temporada que ve

Joaquim Maria Puyal no retransmetrà el Barça la temporada que ve
Joaquim Maria Puyal no retransmetrà el Barça la temporada que ve
El periodista Joaquim Maria Puyal, que des de la temporada 1968-1969 retransmet partits del Barça, ha decidit tancar aquesta etapa de la seva vida...
Joaquim Maria Puyal

El periodista Joaquim Maria Puyal, que des de la temporada 1968-1969 retransmet partits del Barça, ha decidit tancar aquesta etapa de la seva vida radiofònica. “No em jubilo. Vull reorientar la meva activitat professional”, ha explicat. Al llarg d’aquests 50 anys ha transmès més de 3.000 partits i esdeveniments esportius com Mundials de futbol, EuroBasket, Campionats del Món de boxa, Fórmula 1, tennis… Seguint el Barça ha narrat 7 finals de la Champions, 6 finals de la Recopa, 1 final de la Copa de Fires, 9 Supercopes d’Europa i 5 Mundialets de Club. També ha explicat 20 finals de la Copa d’Espanya i 22 Supercopes d’Espanya. Ha cantat 17 títols en 50 campionats de lliga i 2 de 4 Copes de la Lliga. “Vaig treballar a Ràdio Barcelona des de 1968 fins al 1985. Allà, vam començar a fer ‘Futbol en català’ la temporada 1976-1977. Fins aleshores només havia transmès en castellà, tant partits de futbol com moltes altres disciplines esportives. Hi ha gent que encara em recorda com el corresponsal de José María García a Hora 25”, evoca Puyal. “Futbol en català” es va emetre fins l’any 1985 a Ràdio Barcelona.

Puyal ha fet durant 50 anys una transmissió que ha estat referència per als seguidors barcelonistes. Expressions com “Jo ho sabia, Xarly! Xarly-gol!”, “Urruti, t’estimo!”, “Sant Artola gloriós!”, “Pizzi, ¡sos macanudo!”, “Simonet”, “Mare meva, Maradona!”, “tocarà Stòitxkov, pararà Bakero i picarà Koeman”, “Rivaaaaaaldu!”, “Gauuuuuxu!”, “Titititititi, Henry!”, “Puyol és Puyol”, “Don Andrés”, “El senyor Xavi”, “Ara ja em puc morir!”, “L’aventurer Yayà”, “Impecable Piqué”, “Déu és culer!”, “Uruguayo cazador”, “I més i més i més!”, entre d’altres, formen part de l’imaginari culer. “Són frases o expressions que no es poden preparar, surten de l’ànima per la força emocional del moment”, diu Puyal.

“La Transmissió d’en Puyal”, LaTdP, s’ha emès durant 33 anys a Catalunya Ràdio. Ha estat un format original de quatre hores de durada. “Gràcies a això hem pogut donar a l’oient molt més que l’estricta transmissió. Per altra banda, els acords amb les cadenes televisives ens han permès oferir un so alternatiu dirigit a persones que a més d’escoltar la ràdio veuen la televisió. Per fer tot això ha estat imprescindible tenir un magnífic equip de professionals. Sense ells, hauria estat impossible. Els tinc a tots molt presents, ara mateix”, assenyala Puyal, que també té un record d’agraïment per als anunciants: “Sense la col·laboració de grans companyies, i també d’empreses familiars, que ens han patrocinat no hauríem pogut fer front a una producció tan ambiciosa com la nostra. Aquests darrers anys hem viatjat sis persones cada partit que s’ha jugat fora de casa! Per això, vull recordar amb agraïment, en el moment del comiat, aquests anunciants que han esdevingut col·laboradors i amics”. I afegeix: “És clar que si no haguéssim tingut el suport de La Caixa, no hauríem ni començat a radiar partits en llengua catalana l’any 76, ni arribat fins aquí. La Caixa ha estat ininterrompudament al nostre costat durant 42 anys. Això ho diu tot”.

Malgrat tot això, segons Puyal, la clau que explica haver-se mantingut 50 anys en el primer nivell de l’oferta radiofònica són els oients. “La clau sempre està en l’audiència. L’oient ha de passar davant de tot. La nostra feina només té sentit si, abans que res i ningú, tenim present que el que hem de fer és servir les persones que ens escolten. Elles van davant de tot”.

Per Puyal, declarar-se culer no ha estat un problema a l’hora de fer la feina. I ho explica així: “Tothom és d’algun equip. Més val dir-ho de cara. Així la gent ja sap de quin peu calces. Ara bé, a l’hora de treballar has de procurar dir les coses tal com són. Una cosa és la proximitat emocional que tens com a seguidor del teu equip i una altra la distància narrativa que has de tenir com a professional de la comunicació”. I també té un record per al Barça. “Si el Barça no fos tan gran, jo no hauria tingut força ni il·lusió per mantenir les ganes fins l’últim partit. Segur que no”.

Puyal vol agrair la confiança dels directius de les empreses (Ràdio Barcelona i Catalunya Ràdio) que li han permès arribar a 50 anys de transmissions radiofòniques. “He mirat de correspondre’ls treballant amb el mateix entusiasme del primer a l’últim dia”. Sobre el seu futur diu: “No sé què faré demà. Però sé que no podré treure’m de sobre ni la passió per la comunicació ni l’amor per les paraules fins el dia que em mori”.

COMENTARIS