Logotip

TOT SOBRE EL BARÇA

Opinió

Missió (quasi) impossible

Missió (quasi) impossible
Missió (quasi) impossible
Si a una gran plantilla com la que té Zidane li afegim la seva flor (incomparable amb la de qualsevol ésser humà) i les ajudes arbitrals, coincidirem en el...

Si a una gran plantilla com la que té Zidane li afegim la seva flor (incomparable amb la de qualsevol ésser humà) i les ajudes arbitrals, coincidirem en el fet que intentar guanyar la lliga si no vesteixes de blanc és... Missió impossible. Els coneguts com “picotazos blancs” són aquells petits detalls que al final són els que decanten el partit a favor del conjunt blanc. Contra el Granada, un altre cop la mateixa història d’aquesta temporada. Que si un fora de joc per aquí i una falta no xiulada per allà i voilà!... La victòria es queda a casa. No entenc aquells que diuen que no es pot parlar d’ajudes arbitrals al Madrid quan han estat 39 partits sense perdre. Una cosa no treu l’altra. Per exemple, el partit Madrid – Sevilla de copa del rei. Ningú posa en dubte que el Madrid mereixia la victòria en aquell partit. Va jugar bastant millor que el conjunt de Sampaoli. El que sí que és segur és que si no fos per Matheu Lahoz l’eliminatòria no estaria sentenciada perquè va ser ell qui es va inventar un penal sobre Modric a favor del Madrid (el jugador croat va ser qui va dir que no està a favor de l’ajuda tecnològica. Jo tampoc voldria l’ajut del vídeo si em regalen penals com el de l’altre dia a copa...) i va donar un gol precedit d’una falta de Morata. Es miri com es miri, el que fins fa poc era l’àrbitre de capçalera del mourinhisme va ajudar a quasi liquidar una eliminatòria de copa. Com diria Piqué “ja sabem com funciona això del futbol”. I funciona que unes vegades t’ajuden i d’altres et perjudiquen. Però és clar, segons el “doble rasero capitalino” quan el beneficiat és el Barça parlen de Villarato, de mans negres i de reunions clandestines a un hotel de Madrid entre Villar i el president de torn del Barcelona. Però si el beneficiat és el Madrid es parla de... bé, la veritat és que directament no se’n parla.

Una d’història blanca

Damir Desnica. Jugador de futbol sord de naixement que va néixer fa 54 anys a la localitat d’Obravac. Quan era nen es va mudar a Rijeka, on hi ha una escola especial per a nens sords. Desnica va optar pel futbol i va jugar nou temporades al Rijeka. El seu nom va quedar gravat a la història per ser el jugador sordmut que va ser expulsat al Bernabéu per protestar sense poder parlar. De traca. Això va passar el 1984. Brutal, imagineu per un segon que al bo d’en Desnica l’haguessin expulsat contra el Barcelona, Mare de Déu! A més d’obrir investigacions fiscals a tots els habitants del Rijeka, aquesta seria una història de la qual se n’hauria fet fins i tot una pel·lícula... però és clar, com que és el Madrid, doncs deixem-ho estar.

La realitat d’aquest Madrid

El Madrid està jugant molt bé. El partit contra el Sevilla a la copa i el darrer partit de lliga contra el Granada van confirmar que ara sí, que estan jugant bé al futbol. Ja no tot és sort i remuntades èpiques. Sembla que han agafat velocitat de creuer i no serà fàcil baixar-los del lideratge. Zidane és a dia d’avui un entrenador molt respectat pel vestidor. A més de títols, Zidane ha aconseguit convèncer Cristiano que el millor per a l’equip i per a ell mateix és que descansi. I li està sortint bé.

PD: No és incompatible dir que el Madrid està jugant molt bé al futbol, que és el líder amb tota justícia i que els àrbitres l’estan ajudant en les darreres jornades. Que aprofitin per tant aquestes “ajudes” arbitrals fins que s’acabin... si és que s’acaben. Missió (quasi) impossible.

COMENTARIS