CRONOLOGIA. Els 10 moments de Laporta

CRONOLOGIA. Els 10 moments de Laporta
CRONOLOGIA. Els 10 moments de Laporta
Aquest dimecres, un Joan Laporta radiant no ha descartat presentar-se de nou a les eleccions a la presidència del Barça. Un bon moment per recordar la seva...
Joan Laporta

| ©Getty Images #74883361

Aquest dimecres, un Joan Laporta radiant no ha descartat presentar-se de nou a les eleccions a la presidència del Barça. Un bon moment per recordar la seva història pública.

1997. Membre de la candidatura d'Àngel Fernández

Joan Laporta va començar a aparèixer a la primera línia mediàtica de l'entorn del Barça l'any 1997, com a membre de la candidatura que Àngel Fernández va bastir per enfrontar-se a Josep Lluís Núñez. Les votacions es van celebrar el 27 de juliol i Núñez va derrotar Fernández per 24.025 vots a 5.209. Laporta va començar a establir unes aliances que desembocarien en la plataforma Elefant Blau.

1998. Moció de censura a Josep Lluís Núñez

Els advocats Joan Laporta i Sebastià Roca van muntar la plataforma anomenada Elefant Blau per presentar una moció de censura contra l'aleshores president del Barça, Josep Lluís Núñez. La plataforma va recollir i va presentar 6.014 signatures al gener del 1998 i va poder tirar endavant el procés. Finalment es va votar el dia 7 de març de 1998, i el president Núñez va superar la moció, encara que 24.863 dels 40.412 vots emesos van ser favorables a la moció. Hi va participar el 44,02% del cens.

2003. Guanyador de les eleccions a la presidència del Barça

Tres anys després que Josep Lluís Núñez dimitís, just quan el mandat de Joan Gaspart va finalitzar prematurament, Joan Laporta va presentar la seva pròpia candidatura a president del Barça. Acompanyat per Sandro Rosell, Josep Maria Bartomeu, Ferran Soriano o Marc Ingla, entre d'altres, es va enfrontar a 5 candidats: Lluís Bassat, Jordi Majó, Josep Martínez-Rovira, Josep Maria Minguella i Jaume Llauradó. Laporta, que encapçalava un grup de joves disposats a "dedicar al Barça els millors anys de la nostra vida", va guanyar amb 27.138 vots, un 52,57% de les paperetes emeses.

2005. Rosell abandona el vaixell

Dos anys després de l'arribada a la directiva del club, el vicepresident esportiu, Sandro Rosell, va dimitir del seu càrrec pels enfrontaments amb el president Laporta.

2006. Reelecció sense haver de votar

Tres anys després d'haver estat escollit, un matís legal sobre el moment en què va prendre possessió del càrrec va fer que un jutge obligués Joan Laporta a convocar eleccions. Únic candidat que va recollir les firmes per presentar-se als comicis (previstos pel setembre del 2006), Laporta va ser investit president el dia 22 d'agost del 2006.

2008. Laporta supera una moció de censura

En un moment en què l'equip, entrenat per Frank Rijkaard, estava aconseguint resultats molt dolents, el soci Oriol Giralt va presentar una moció de censura contra la directiva, presidida per Joan Laporta. El 6 de juliol de 2008 es va votar la moció, i Laporta es va beneficiar dels canvis legislatius que havia introduït el president Núñez després de la que va presentar l'Elefant Blau. Calien un 66% de vots favorables per fer-la efectiva, però la moció només va sumar un 60% de partidaris. Tot i que la llei l'avalava, el fet que Laporta no plegués va desembocar en la dimissió d'un grup de 8 directius, liderats pels vice-presidents Ferran Soriano, Marc Ingla i Albert Vicens.

2008. Guardiola, entrenador del primer equip

Per intentar reconduir esportivament l'equip, Laporta va rellevar Frank Rijkaard com a entrenador i va ascendir el tècnic del filial, Josep Guardiola. Després de desprendre's de Ronaldinho i Deco, Guardiola va signar una temporada esportivament insuperable, i va guanyar en un any els 6 títols que va disputar.

2010. Laporta deixa la presidència

Seguint el que indiquen els Estatuts, Joan Laporta no es va poder presentar a la presidència del club per un tercer mandat consecutiu. Va promoure una candidatura continuïsta en la figura d'Alfons Godall, que es va apartar i va cedir el lloc a Jaume Ferrer. A les eleccions es van enfrontar, com a caps de llista, Sandro Rosell, Agustí Benedito, Marc Ingla i Ferrer, i el que havia estat vicepresident esportiu en la primera directiva de Laporta va acabar sent el president més votat en la història del club.

2010. Laporta, polític

Després de deixar el Barça, Joan Laporta no va abandonar la primera línia mediàtica i es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya, primer, i a l'Ajuntament de Barcelona, després. En els dos casos va aconseguir ocupar l'escó.

2010. Laporta, als jutjats

La junta de Sandro Rosell va portar a la seva primera Assemblea de Compromissaris (celebrada l'estiu del 2010) la proposta d'una Acció de Responsabilitat contra l'anterior junta, presidida per Joan Laporta, per la situació econòmica en què havien deixat el club. L'Assemblea va aprovar-la i el Club va presentar la demanada contra els 17 directius que van acabar el mandat de Laporta. A l'octubre del 2014, el jutge José Manuel Martínez Borrego va desestimar-la.

COMENTARIS