La velocitat de la llum

El paracaigudista Martino se'n va anar en globus després del seu últim partit i la urgent presentació de Luis Enrique es va informar en un comunicat combo, ple de notícies. Està prohibit agafar-se un temps per a la reflexió?

La velocitat de la llum
La velocitat de la llum

El paracaigudista Martino se'n va anar en globus després del seu últim partit i la urgent presentació de Luis Enrique es va informar en un comunicat combo, ple de notícies. Està prohibit agafar-se un temps per a la reflexió?

Roda de premsa del comiat de Tata Martino

Vegem, ara mateix, ja, des d'aquest racó del futbol que és el Barça, malmès per la derrota, dolgut per no ser el que era ahir, no hi ha temps per al dol, menys per a la pausa, el que hi ha és un cavall desbocat repartint notícies, moltes, les que siguin possibles, ràpidament, la reacció, pels motius que siguin, no sé, posem que parlo de la Décima, de l'oblit exprés del que ha passat, d'una decisió que en tapa una altra i d'errors com carpetes que es tanquen per decret de necessitat i urgència mediàtica: cal donar-li de menjar a la bèstia, i la bèstia som tots, una afició enutjada, uns periodistes famolencs, un públic global esperant la refundació, conscient de l'obsolescència programada de la notícia. Sempre més, sempre nou, tot ja, tot ràpid. A la velocitat de la llum.

Cal donar-li de menjar a la bèstia, i la bèstia som tots, una afició enutjada, uns periodistes famolencs, un públic global esperant la refundació

Valdés se'n va anar per carta, Puyol abans d'una final i l'entranyable paracaigudista Martino va alçar el vol en globus instants després de perdre la Lliga. Compungit i concís, Tata el breu va evitar preguntes i va tornar a Rosario. Per no perdre el costum rebut, ja absent, l'última crítica: havia de quedar-se per la final de la Copa Catalunya. Però seguim, que no hi ha temps, diguem que Leo va signar i va marxar, vist i no vist, i de seguida es va consumar la descortesia de Gavà, es va informar de Luis Enrique dins d'un comunicat combo, acompanyat de cromos nous i d'adéus i de retorns.

No hi havia temps per acomiadar Martino com mereixia aquell qui a l'estiu havia de liderar una gran evolució? No hi havia un moment, un dia, per a una roda de premsa per anunciar l'arribada salvadora del disciplinat Luis Enrique? Per què no?

Cavil·lar sobre els errors i imposar-se un silenci reflexiu sembla anacrònic. Resulta, diuen, inconvenient en termes mediàtics. Que l'equip necessiti recuperar el timó i la velocitat creuer és una evidència eloqüent: el club pateix la mateixa manca. Té l'estiu per recuperar les formes i repensar el fons.

COMENTARIS