L'encaix del 10 al 4-3-3

L'encaix del 10 al 4-3-3
L'encaix del 10 al 4-3-3
Aquest dijous farà 10 anys del debut al primer equip de Leo Messi. L'argentí suplia Deco en un partit a Montjuïc que passarà a la història del Barça.Els...

| ©Getty Images #455370170

Aquest dijous farà 10 anys del debut al primer equip de Leo Messi. L'argentí suplia Deco en un partit a Montjuïc que passarà a la història del Barça.

Els registres amb gols, títols i guardons de tota mena de Leo no ens poden fer oblidar que el seu encaix futbolístic en aquell equip de Rijkaard no va ser senzill. Messi s'havia format al Newell's i als equips de La Masia jugant de 10, de mitjapunta o enganche, com li diuen a Argentina. Una posició a mig camí entre el mig del camp i la davantera. Una posició que el permetia assistir al 9 i també conduir, driblar i combinar amb els extrems. Una posició que tant al 3-4-3 com al 4-2-3-1 tenia un pes específic als equips on fins llavors havia actuat.

Messi, però, es troba quan puja al primer equip que Rijkaard ha abandonat el 4-2-3-1 dels inicis de la temporada 2003/04 i aposta per un 4-3-3 que permet incloure a l'equip titular 3 mitjapuntes sense que cap d'ells ocupi aquest lloc de 10. Ronaldinho, el gran crac de l'època s'ha hagut d'escorar a l'esquerra de l'atac mentre que Deco i Xavi són interiors, igual que Iniesta quan entra des de la banqueta.

Semblava lògic pensar que si aquests jugadors contrastats s'havien hagut de reciclar, el joveníssim Leo també ho hauria de fer. De fet així va ser, durant les 3 temporades on va formar part del primer equip amb Rijkaard, Messi va jugar de 7, una pisició un pèl antinatural per a un mitjapunta pur. Les raons eren òbvies: Ni Ronaldinho ni Etoo així com Deco o Xavi eren 'assequibles' per molt prometedor que fos el juvenil Leo. Giuly, que era un bon extrem i complia una funció molt útil en aquell equip, no tenia en canvi el pes específic dels anteriors i poc a poc va anar perdent protagonisne en favor d'un Messi cada cop més desequilibrant.

Les bones actuacions de Messi a la dreta van fer pensar a molts que aquest era el lloc ideal per al de Rosario: driblava i assistia amb molta facilitat. Però amb Guardiola vam descobrir que en una posició més centrada el seu potencial encara creixeria de manera exponencial. Ara mateix pocs dubten que Messi podria rendir de 7 però sembla clar que no sumaria ni els gols ni les assistències que pot oferir de fals 9 o mitjapunta.

Si l'encaix de Messi al 4-3-3 ha necessitat un procés futbolístic complex, encara és més evident en altres talents de la Masia (que en qualsevol club diferent al Barça lluirien el 10 i exercirien de mitjapuntes) que al Barça han d'adaptar-se o bé al mig del camp d'interior o bé en atac d'extrem o fals 9. A continuació en destaquem alguns de significatius als equips inferiors del club.

David Babunski

Com a interior li manca intensitat i recorregut, i d'extrem no disposa de la velocitat que es demana per aquesta demarcació. Té imaginació i classe però pateix per no poder jugar d'enllaç.

Alen Halilovic

Un 10 diferent a Babunski, més electric i dinàmic. Al mig del camp arrisca massa amb conduccions i a les bandes li manquen espais. Tot i això el seu talent és tan gran que s'espera que pugui adaptar-se a l'idioma Barça en breu.

Aitor Cantalapiedra (Juvenil A)

Al Cornellà destacava jugant amb llibertat de moviments entre la mitja i la davantera, i amb Vinyals està destacant d'extrem per ambdues bandes.

Riqui Puig (Cadet A)

Respon al perfil clàssic de mitjapunta molt petit i hàbil capaç d'enamorar amb un joc virtuós i espectacular. Llegeix tan bé el joc que gaudeix tant d'interior com de fals 9. Recorda pels seus moviments Rui Barros, un petitó mitjapunta que sorprenia pel seu atreviment a la Juve, Mònaco i Porto.

Sergio Gómez (Cadet B)

Esquerrà tancat es pot adaptar als llocs d'interior, fals 9 i extrem dret, però veient-lo jugar un el veu sempre de mitjapunta alliberat i amb un 9 referent a dalt. Sense aquesta opció, si no s'opta pel 3-4-3, Sergio mostra una creativitat enorme però té el perill de quedar-se a mig camí entre la disciplina tàctica que es demana a un mig i l'explosivitat que implica ser davanter al Barça. És un bon exemple del complex encaix dels mitjapuntes a l'esquema tàctic del Barça. En el passat jugadors com Iago Falqué, Cristian Ceballos o Troiteiri, talents descomunals, van patir aquesta síndrome. Messi, el va superar però també en això Leo juga en una altra lliga.

COMENTARIS