Pànic Messi

Pànic Messi
Pànic Messi
"Si fos per mi, m'hi quedaria sempre. Però com vaig dir no fa gaire, no sempre es dóna tot el que a un li agrada. I més al futbol, que és tan...

"Si fos per mi, m'hi quedaria sempre. Però com vaig dir no fa gaire, no sempre es dóna tot el que a un li agrada. I més al futbol, que és tan canviant i que passen tantes coses. És complicat, i més en els moments que està passant avui el Barcelona".

La quantitat d’interpretacions a les quals conviden aquestes declaracions poden arribar a ser malaltisses. D’una banda queda refermada la intenció de Messi de seguir al Barça -no sabem fins quan- , de l’altra, que hi ha coses que segueixen sense agradar a l’argentí i que poden condicionar -si és que no ho estan fent des de fa temps- la fidelitat blaugrana del 10.

Ara bé, cap on apunten les seves paraules? Tenint en compte els precedents, sembla que la directiva té moltes opcions de ser la receptora del missatge. Tot i ser renovat a mitjans de maig i amb l’etiqueta de ‘jugador més ben pagat del món’, és ben sabut que la relació entre jugador i Junta està lluny de passar pel seu millor moment.

En la mateixa entrevista concedida al diari Olé, Messi assegura que “des de l’any passat jo també rebo crítiques, quan no arriben els resultats… des de fora sembla fàcil però no ho és”. Tot i acceptar la situació, de ben segur que a Messi -generalment venerat per l’afició- no li agrada sentir-se part del focus de l’equip quan les coses no funcionen.

I com a tercer element; l’equip. Ningú no dubta que, com bé diu Messi, “tenim jugadors per fer coses importants, necessitem calma”. Una calma que cada vegada costa més de generar després de gairebé dues temporades on el Barça ha deixat de ser tan poderós en els duels directes i on la seva hegemonia s’ha anat erosionant -serem oportunistes- partit a partit.

Si a això li sumem que les paraules arriben des de Manchester, on Messi va jugar, i des d’on no li falten nòvies, la situació podria adoptar un caire dramàtic per a la culerada. I dic podria, perquè estarem d’acord que Messi és el millor jugador del món per com ho fa damunt la gespa i no davant els micròfons.

És lògic pensar que Messi no acabarà la seva carrera al Barça, de fet, pocs jugadors ho han fet. De la mateixa manera, és fàcil pensar que el Barça no es permetrà el luxe de perdre’l als seus 28, 29, o 30 anys. I com de costum, el millor remei per a la malaltia és que esportivament parlant, la cosa funcioni. Caldrà paciència perquè les coses es vagin endreçant i que tothom remi cap a la mateixa direcció. Quanta feina, no?

COMENTARIS